Els pericos avui poden marxar a dormir amb la satisfacció de veure com el seu equip trenca el malefici de la primera jornada derrotant a un Real Valladolid que venia de fer una pretemporada de por(cin gols al Vil-larreal i els mateixos al Athletic de Bilbao en nomès una setmana).
Tal com s'havia desenvolupat la setmana, el partit no podia començar si no amb molta cautela per totes dues parts. Aquesta ha sigut la tónica dels dos equips a la primera part, gairabé sense ocassions destacades, i que han sigut acomiadats als vestidors amb una petita xiulada per part del públic.
Però la segona part ha començat amb l'equip blanc i blau endollat al partit i ganes de menjar-se als de Pucela. Als dos minuts,Luis García ha rebut una passada de Ivan de la Peña i aquest ha retallat al seu marcador Pedro López, per encarar al porter Sergio Asenjo i posar la pilota lluny de les mans del porter castellà.
L'equip de Márquez va tenir els millor minuts i va perdonar el segon gol. Especialment un Tamudo cansat, però també Luis García o Román. Amb el pas del temps la pomada perdia efecte.
Va animar-se la cosa amb el debut d'un noi de 17 anys i 22 dies, Òscar Sielva. L'olotí és el segon debutant mes jove en la història de l'Espanyol. Dolents 10 minuts per fer-ho perqué el Valladolid va acular als locals i va disposar de tres opcions claríssimes de gol,sobretot Ogbeche. El pal i una mà de Kameni van frustrar els desitjos del Nigerià. El punt de drama d'efectes secundaris inevitables que demana tot cor perico. La ferida,l'herència de l'any passat i les pèrdues de Riera i Zabaleta en dos dies, comença a tencar-se.
El concepte de victòria balsàmica és un tópic del futbol, però ahir va agafar una dimensió d'absoluta realitat per a l'Espanyol amb el triomf davant el Valladolid a la primera jornada de la Lliga 2008-09.
